REGENERACIÓ POLÍTICA per sortir de la CRISI ECONÒMICA

   La crisi econòmica que patim va associada a una gran crisi de valors, a una manca de referències ètiques i morals. L’especulació immobiliària i financera ha anat de bracet amb la manca d’escrúpols, amb l’engany i amb l’ambiciób desmesurada. Diner ràpid, sense fer esforços de cap mena i entorn polític que n’ha estat l’afavoridor. Polítics als que anomen “mil pisos” amb clares pretensions de riquesa i de poder. Pretenen esdevenir la nova èlit, la nova aristocràcia, els nous escollits que, gràcies a una teranyina teixida
amb aquesta finalitat, van ordint una trama que els mena al cim de la pirámide, envoltats per servilisme i afalacs de tota mena.

   L’actual crisi econòmica, afermada per l’espoliació que pateix particularment Catalunya,  no es podrá ressoldre sense que ho faci l’espoliació moral, cívica i cultural que ens escomet constantment des de diferents àmbits i variats escenaris. Però per combratre tot això, cal que els que dirigeixen el país donin exemple; és a dir, s’ho apliquin i ho facin extensiu al seu partit. S’ha de reduir tot el que sigui balder, tot el que no afavoreixi l’austeritat. Les administracions estan sobredimensionades: hi ha massa càrrecs, contractes directes, massa feines externalitzades, massa persones de confiança; ínclús, massa ministeris i/o conselleries. Són força les empreses públiques que aglutinen càrrecs provinents del món polític, enormes institucions com la Diputació on han anat a parar nombrosos polítics de capacitat dubtosa, a voltes realment mediocre, i un sense fi, un autèntic exèrcit –àdhuc de simpatitzants, militants, familiars i amics- que engruixen letalment la res pública.

    Des del 16 de maig del 2008 hi ha polítics que es van començar a blindar. D’ençà els últims tres mesos –mirem-ho al DOG- s’han creat molts nous càrrecs per asegurar la poltrona, hi ha parlamentaris que tenen llogades suites davant el congrés dels diputats que costen 1.000 al dia,…què més volem? El nostre parlament també s’ha d’endreçar: a nivel d’assistència i d’horaris, de dietes abussives, d’avantatges i privilegis que no tenen mai els mortals, de convenis sindicals exclusius, d’immunitats,…És per això que és del tot imprescindible que es compleixin codis deontològics de bons hàbits i millors conductes; que hom se’ls apliqui i que s’expliqui a la población amb una pedagogía clara i directa. És important que les persones sàpiguen què cobra un càrrec, quina dedicació té, quanta gent treballa a l’administració, el que costen les infraestructures, quants informes s’externalitzen,…i mil coses més, amb una facilitat i transparencia que ja haurien de ser pròpies d’un país civilitzat i democràtic.

   Un vessant especialment sensible és el que fa referencia als mitjans de comunicació.Hi ha alguns mandats on reben una especial pressió perquè s’esmorteeixi la publicitació d’algun afer i s’enfasitzi la d’un altre. Si no surts pels mitjans, no existeixes, no pots escampar el missatge; malgrat que internet hi ajudi, la televisió en hores de gran audiencia té una influència considerable.

   Com la tenen sens dubte els programes anomenats “brossa/basura” que embruten els nostres adolescents i persones madures que, sense un criteri format, s’empassen diàriament realitats no gens nostrades i menyspreables: marcs on no existeix el diàleg serè, sinó el crit i la desqualificació a flor de pell.

   Sí. Sense una reformulació del sistema polític, la societat no arribarà a progresar dins la sensibilitat ambiental, la tolerància ideològica, la integració social i l’excel.lència professional i acadèmica.

   Em permeto de convidar-vos analitzar amb cura la proposta que fem algunes associacions en relació a la Regeneració Política. Penso que són molt escaients i apropiades a les nostres necessitats i que, tard o d’hora s’hauran d’aplicar si volem progresar com a societat basa en l’equanimitat i la transparència democràtica.

   Ara, més val tard que mai, inclús el Conseller d’Economia en funcions, senyor Antoni Castells, propasa un “moviment reformista radical, regeneracionista, que ajudi a recuperar la confiança dels ciutadans en la política…davant aquest greu procés de degradació de la vida pública”. Nosaltres, aquí a Arenys de Munt, fa 16 anys que ho pregonem i ens ho apliquem i, per cert, no és gens complicat ni traumàtic. Veient, però, la paga i els privilegis dels quals disposarà el molt honorable senyor Ernest Benach. Inclús després de jubilar-se, hom entén que hi ha qui es posa en política no solament per viure’n, sinó, sobretot, per viure’n excel.lentment bé. No us sembla? Espero que el govern novament escollit maldi per solventar-ho. Hem de conseguir el pacte pel finançament –ai, mare de Déu!-, però la regeneració política és urgentment i totalment inexcusable, des d’un criteri ètic i moral, i alhora des d’un de més imperiós que és l’estalvi.

                                                                                                         Carles Móra Tuxans