tag:blogger.com,1999:blog-31210976252987678152024-02-20T02:11:47.533-08:00GUAPOTS, a treballar per un món millor!!!Carles Mórahttp://www.blogger.com/profile/10340573241746705579noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-3121097625298767815.post-69070589842644168402012-07-11T13:58:00.004-07:002012-07-11T13:58:52.518-07:00+ POBLE +PAÍS +DEMOCRÀCIA+ POBLE + PAÍS + DEMOCRÀCIA<br />
No paro de rebre missatges en pro del sobiranisme. Cors reblerts<br />d’esperança en la unió de tot l’independentisme, com una alternativa real<br />i eficaç a la situació actual, immobilista i acomodatícia en què ens han<br />situat alguns dels nostres representants polítics amb la nostra connivència,<br />endormiscats com estàvem. I el nostre ensopiment i cofoisme ens ha conduït<br />a ser campions en fracàs escolar, a una gran inhibició social i laboral per part<br />dels joves, i a una manca de referents (érem un poble on s’emmiravalla tothom)<br />
Malgrat que hi hagi gent que s’entesti en defensar l’unionisme estatal,<br />cada dia que passa, la relació amb l’estat espanyol i la mentalitat espanyola –<br />també present a Catalunya- es fa més hostil, més aspra i menys democràtica.<br />Mentre el Sr Vargas Llosa i el Sr Fernando Savater entre molts altres presionen<br />perquè el castellà esdevingui “única llengua oficial i reconeguda”, la Sra. María<br />Luisa Cava adopta la més estricta línia mugicaniana amb la Llei d’Acollida.<br />Ara es criminalitza els catalans per prohibir les curses de Graus, ara el TC<br />sentencia Catalunya a un endarreriment de 30 anys. Ara els ajuntaments hem<br />de tornar diners, tot i oferir un 30% de serveis impropis i patir un dèficit letal de<br />finançament. Mentre Andalucía regala més de 100.000 ordinadors als escolars;<br />Catalunya, n’aporta la tercera part i amb copagament….ens hi conformem? o<br />diem “prou”?<br />
Si seguim així, perderem bous i esquelles; el país se’ns està morint;<br />gent amb responsabilitats polítiques importants prefereix fugir d’estudi. Sense<br />un plantejament seriós i valent, Catalunya anirà apocant-se dins un mar de<br />mediocritat fins a esdevenir el bufó de la cort; sí el mateix que pidola i llepola; el<br />gos espriuà que s’ajup davant el seu senyor per quatre ossos. Fa 30 anys que<br />Raimon i Lluís Llach ho canten S’ha de ser valent per deixar la branca i volar<br />més enllà del niu. Hom ha de ser agosarat per superar el llindar de la porta de<br />la llei kafkiana enfront dels exabruptes del guardià que abans de morir reconeix<br />que era ben fàcil de creuar. Però, aleshores ja és tard.<br />
Els alcaldes estem farts de gestionar misèria. Davant les necessitats<br />de la nostra ciutadania, ja força desatesa, poca cosa podem fer. De què<br />serveixen les entossudides declaracions dels presidents de la ACM i de la<br />FCM, les trobades d’alcaldes, les manifestacions grandioses, les “marcades”<br />del President, la mobilització del voluntariat i dels votants en les consultes<br />populars,…si no podem aconseguir que els nostres joves puguin canalitzar els<br />seus projectes, que la nostra gent gran tingui una pensió digna, que els nostres<br />petits i mitjans empresaris puguin seguir tenint i donant feina més enllà de la<br />difícil supervivencia; que les dones i els homes d’aquest país emprenedor,<br />tolerant i integrador puguin treballar. Volem avançar! Què serà de l’autoestima<br />del nostre poble, ja prou minoritzada?<br />
Hi ha massa interessos en joc, massa egoisme personal i de partit; massa<br />gent va a la caça i captura de la rendibilitat política, de la promoció individual.<br />Hi ha massa vinculacions que emmanillen la mala política amb el món del<br />diner. Massa favors a tornar. Els partits no poden ser una empresa de col.locar<br />militants, simpatitzants, amics, parents, càrrecs de confiança… No es pot<br />
consentir la recerca d’interessos propis per part de qui mana. S’ha de poder<br />valorar regularment i objectiva la tasca feta pels professionals de la política. La<br />valoració quatrianual d’uns comicis no és suficient. Hi ha d’haver-hi més estima<br />al país que no pas al partit.<br />
Podem permetre que es vagi anihilant progressivament Catalunya? Tots<br />els polítics coneixen l’espoli que patim (2.500.000 €/hora). Com poden estar<br />tan callats? Per què no es planten? El Cercle Català de Negocis (CCN) ens<br />ho explica claríssimanent i diàfana d’ençà molt de temps. Paguem de mitjana<br />el 24% dels impostos de l’estat, també de la seva estimada casa reial, de<br />l’exèrcit, de la guàrdia civil, de les ambaixades,…inclús de l’institut Cervantes.<br />El desajust entre el que s’inverteix a Espanya versus Catalunya en carreteres i<br />ferrocarrils arriba a ser obscè. I els nostres representants ho permeten!<br />
Cal un canvi urgent. Hem d’unir els nostres esforços –sense excloure<br />ningú- per assolir un estat propi sense menystenir ni insultar, sense escarnir<br />ni revenjar-se; “Sra Angela Merkel, estem en disposició d’aportar un gran<br />potencial a Europa”. Ara més que mai pel.lem a la responsabilitat de les forces<br />parlamentàries. I els extraparlamentaris? Què s’ha de fer perquè unim les<br />nostres voluntats?. Alguns estem fent des de fa molts mesos tot el possible per<br />assolir-ho. Si som tan incapaços d’aconseguir-ho, serà inexcusable. La societat<br />està farta d’aquesta prudència malaltissa amb què es pretén justificar “l’anar<br />fent” esclavitzador i mediocratitzant. Podríem ser i no “ens” deixem ser. Ens<br />barrem el pas nosaltres mateixos. Hem esdevingut el nostre propi enemic.<br />Catalunya serà si tots plegats treballant conjuntament volem que sigui. (Ara<br />mateix l’estat espanyol ens ha cruspit 200.000 €).<br />
Carles Móra TuxansCarles Mórahttp://www.blogger.com/profile/10340573241746705579noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3121097625298767815.post-90525433728926946852012-07-11T13:55:00.002-07:002012-07-11T13:55:13.979-07:00CARTA A UN POLÍTIC "VALENT"Carta al senyor valent...o no tant<br />
Senyor valent; o, si també t’escau, viril i abrivat… T’escric per palesar-te la meva<br />preocupació. Sé que, atent i afable com ets, de ben segur que m’atendràs.<br />
Em vaig endinsar dins l’actual mandat, decebut per la segona i contraproduent<br />entronització de l’actual President de la Generalitat. Fórem milers i encara ara som<br />més els que rebutjàrem aquest gest tan inconcebible. Les ciutadanes i ciutadans<br />nacionalistes i independentistes d’aquest país encara no ho hem paït. Winston<br />Churchill constatava irònicament que un bon polític és aquell que després d’haver<br />perdut el nord seguix exercint sense cap càrrec de consciència. Potser no és el teu cas.<br />Ets “valent”.<br />
A alguns ens sorpengué aquesta política de contractació partidista, disparada i<br />desmesurada. Vaig trobar-ho exagerat i, sobretot, injust per aquells, “els altres”, que<br />han de fer proves per atènyer un lloc a l’administració. HI ha qui diu que quan fas un<br />acte de campanya tens la sala plena de persones, vull pensar entre moltes d’altres,<br />a qui has concedit un lloc. Penso en aquests actes que organitzen els partits grossos,<br />pagats amb diner públic, on no ve d’un pam; la casa és grossa i grassa, i hem de quedar<br />bé. Louis Dumur ja deia –ensems amb una pinzellada d’ironia- que la política és l’art<br />de servir-se dels homes, tot fent-los creure que se’ls serveix. Insisteixo, no és el teu<br />cas; t’ho dius i t’ho diuen: ets “valent”.<br />
Tot seguit vingué un rebuig a una ILP, i un altre, i un altre. No ens ho volíem creure.<br />Sempre t’has autoatorgat els qualificatius de “demòcrata” i “d’esquerres”. Alguns<br />sostenen: amb què quedem, doncs? Com pots rebutjar triplement una Iniciativa<br />Legislativa Popular? Com és posible que ara parlis de “referèndums”. De fet, aquests<br />últims mesos ho has anat comentant. A l’agost del 2009, la teva desafecció pels<br />plebiscits populars era manifesta; sorprenentment, però, en una fase de ràpida<br />conversió, n’has anat escenificant una abrandada defensa. Coses de la política<br />tradicional! Napoleó manifestava que un sistema polític on les paraules contradiuen<br />els fets no va bé”. M’entossudeixo en deixar clar que no és el teu cas; mils de<br />pancartes i cartells ens ho asseguren: ets “valent”.<br />
Aleshores, aprovares els pressupostos de l’estat; deies, orgullós i cofoi, que havies<br />aconseguit 19 milions d’euros. Suposo que coneixes que són uns pressupostos que<br />ofeguen dràsticament el nostre poble; saps perfectament que constitueixen una asfíxia<br />injusta i intolerable. Alguns ciutadans i ciutadanes es pregunten per què els vares<br />aprovar, doncs? Era un bon moment per demostrar el teu coratge, per plantar-se, per<br />dir “prou”. L’estat ens exprem, ens empobreix més cada dia amb 60 milions d’euros.<br />Com es poden aprovar –es pregunta tothom- aitals pressupostos? El nostre enyorat<br />Francesc Pi i Margall sostenia que les conviccions polítiques són com la virginitat; quan<br />s’han perdut no tornen a recuperar-se. M’hi encaparro; no és el teu cas. La televisió,<br />
Recordes el teu vist-i-plau a l’homenatge que es feu a l’home olímpic, el proppassat<br />abril, al nostre Palau, bressol de la sensibilitat i l’associacionisme cultural dels catalans.<br />Des de quan –pregunta alguna gent gran- els independentistes i els nacionalistes retem<br />honors als que col.laboraren amb els feixistes, els nostres eterns enemics? De ben<br />segur que recordes les paraules d’Alphonse Karr? En política el guanyador sempre té<br />raó. I nosaltres hem perdut tantes vegades! M’hi obstino; no és el teu cas. La ràdio és<br />pertinaç a tothora: ets un home “valent”.<br />
Ja ho sabem que qui cau no té amics, però no es pot rebutjar ni menystenir la<br />col.laboració d’una persona que ha consolidat i encimballat el teu partit. Excloure és<br />impropi i en aquest cas inclús reprobable. Eliminar un líder amb la justificació que fa<br />perdre vots és, a ulls clucs, un despropòsit. D’això se’n diu “treure pit” o “traïdoria”<br />o “desencert”…Haurem de recordar aquelles paraules del savi Voltaire que demanava<br />a déu que el lliurés dels amics, que dels enemics ja se n’encarrega ell. Persevero en la<br />mateixa conclusió; no en tens la culpa. Els diaris no paren de parlar-ne i de publicar-te:<br />ets el més “valent”.<br />
Diuen que l’home mesurat en té prou amb el que és essencialment suficient, que<br />fins en els excessos hi ha d’haver-hi moderació, que tota virtut es fonamenta en la<br />serenitat. Certes dinàmiques actuals d’alguns vips de la política, però, no ho entenen<br />així. Són ja força els mitjans de comunicació –així ens ho expliquen temorencs- que<br />reben trucades que pressionen les/els professionals de la informació. Friedrich<br />Nietzsche potser ho aclaria quan opinava que molts instints morals resten condicionats<br />pel voler tenir i el voler conservar costi el que costi. Concloc que tu no hi tens res a<br />veure amb tot aquest desafortunat argumentari. Ho sap tothom i es profecia: ets un<br />home “valent”.<br />
Per això, si es dóna el cas, seria un gaudi de poder treballar conjuntament amb tots<br />i totes les forces independentistes que se sentin valentes i disposades a alliberar el<br />nostre país, sense excloure ningú. Senyor valent, és més necessari sumar que no pas<br />restar. És el que el país necessita el nostre país, ara més que mai.<br />
“Valentes i valents de Catalunya, que intenteu arribar a fi de mes i pagar la hipoteca,<br />i el lloguer i l’escola bressol del vostre fill; que maldeu per trobar feina, que patiu la<br />mossegada encarnissada del vostre sou, que persevereu en defensar la vostra cultura<br />i la memòria sagrada dels nostres avantpassats,…vosaltres sou els més valents perquè<br />feu realment tot el que podeu. Sou vosaltres qui canviareu el destí del nostre poble!”<br />
<br />
Carles Móra TuxansCarles Mórahttp://www.blogger.com/profile/10340573241746705579noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3121097625298767815.post-10405963563334047882012-07-11T02:06:00.001-07:002012-07-11T13:42:52.735-07:00APRENDRE UNA LLENGUA ÉS UN GAUDI<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Sigues benvingut a aquest apartat del bloc. Hi trobaràs una mica de tot per ajudar-te a progressar en l'aprenentatge de la llengua catalana, exercicis, links, informació interessant i curiosa, música i lletres d'autors i grups catalans, notícies de llibres i d'obres de teatre, cinema...</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
APRENDRE UNA LLENGUA HA DE SER ALHORA UN GAUDI I UN AVANTATGE</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Recorda que són molts els que ens han precedit i varen viure "per salvar-nos els mots, perquè coneixéssim el nom de cada cosa" (Salvador Espriu). Varen perseverar, malgrat les dificultats grandioses amb què varen topar, i gràcies a ells encara podem seguir parlant la nostra llengua.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
AU, DONCS, VINGA, ANIMA'T!!! PARLA I ESCRIU BÉ EL CATALÀ!!! ÉS BEN FÀCIL.</div>Carles Mórahttp://www.blogger.com/profile/10340573241746705579noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3121097625298767815.post-37193571585788933562010-12-02T01:52:00.000-08:002012-07-11T13:55:45.025-07:00REGENERACIÓ POLÍTICA per sortir de la CRISI ECONÒMICA<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"> La crisi econòmica que patim va associada a una gran crisi de valors, a una manca de referències ètiques i morals. L’especulació immobiliària i financera ha anat de bracet amb la manca d’escrúpols, amb l’engany i amb l’ambiciób desmesurada. Diner ràpid, sense fer esforços de cap mena i entorn polític que n’ha estat l’afavoridor. Polítics als que anomen “mil pisos” amb clares pretensions de riquesa i de poder. Pretenen esdevenir la nova èlit, la nova aristocràcia, els nous escollits que, gràcies a una teranyina teixida</span><br />
<a name='more'></a><span lang="ES" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">amb aquesta finalitat, van ordint una trama que els mena al cim de la pirámide, envoltats per servilisme i afalacs de tota mena.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"> L’actual crisi econòmica, afermada per l’espoliació que pateix particularment Catalunya, no es podrá ressoldre sense que ho faci l’espoliació moral, cívica i cultural que ens escomet constantment des de diferents àmbits i variats escenaris. Però per combratre tot això, cal que els que dirigeixen el país donin exemple; és a dir, s’ho apliquin i ho facin extensiu al seu partit. S’ha de reduir tot el que sigui balder, tot el que no afavoreixi l’austeritat. Les administracions estan sobredimensionades: hi ha massa càrrecs, contractes directes, massa feines externalitzades, massa persones de confiança; ínclús, massa ministeris i/o conselleries. Són força les empreses públiques que aglutinen càrrecs provinents del món polític, enormes institucions com la Diputació on han anat a parar nombrosos polítics de capacitat dubtosa, a voltes realment mediocre, i un sense fi, un autèntic exèrcit –àdhuc de simpatitzants, militants, familiars i amics- que engruixen letalment la res pública. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"> Des del 16 de maig del 2008 hi ha polítics que es van començar a blindar. D’ençà els últims tres mesos –mirem-ho al DOG- s’han creat molts nous càrrecs per asegurar la poltrona, hi ha parlamentaris que tenen llogades suites davant el congrés dels diputats que costen 1.000 al dia,…què més volem? El nostre parlament també s’ha d’endreçar: a nivel d’assistència i d’horaris, de dietes abussives, d’avantatges i privilegis que no tenen mai els mortals, de convenis sindicals exclusius, d’immunitats,…És per això que és del tot imprescindible que es compleixin codis deontològics de bons hàbits i millors conductes; que hom se’ls apliqui i que s’expliqui a la población amb una pedagogía clara i directa. És important que les persones sàpiguen què cobra un càrrec, quina dedicació té, quanta gent treballa a l’administració, el que costen les infraestructures, quants informes s’externalitzen,…i mil coses més, amb una facilitat i transparencia que ja haurien de ser pròpies d’un país civilitzat i democràtic.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"> Un vessant especialment sensible és el que fa referencia als mitjans de comunicació.Hi ha alguns mandats on reben una especial pressió perquè s’esmorteeixi la publicitació d’algun afer i s’enfasitzi la d’un altre. Si no surts pels mitjans, no existeixes, no pots escampar el missatge; malgrat que internet hi ajudi, la televisió en hores de gran audiencia té una influència considerable. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"> Com la tenen sens dubte els programes anomenats “brossa/basura” que embruten els nostres adolescents i persones madures que, sense un criteri format, s’empassen diàriament realitats no gens nostrades i menyspreables: marcs on no existeix el diàleg serè, sinó el crit i la desqualificació a flor de pell.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"> Sí. Sense una reformulació del sistema polític, la societat no arribarà a progresar dins la sensibilitat ambiental, la tolerància ideològica, la integració social i l’excel.lència professional i acadèmica. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"> Em permeto de convidar-vos analitzar amb cura la proposta que fem algunes associacions en relació a la Regeneració Política. Penso que són molt escaients i apropiades a les nostres necessitats i que, tard o d’hora s’hauran d’aplicar si volem progresar com a societat basa en l’equanimitat i la transparència democràtica.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"> Ara, més val tard que mai, inclús el Conseller d’Economia en funcions, senyor Antoni Castells, propasa un “moviment reformista radical, regeneracionista, que ajudi a recuperar la confiança dels ciutadans en la política…davant aquest greu procés de degradació de la vida pública”. Nosaltres, aquí a <a href="http://arenysdemunt.cat/" target="_blank">Arenys de Munt</a>, fa 16 anys que ho pregonem i ens ho apliquem i, per cert, no és gens complicat ni traumàtic. Veient, però, la paga i els privilegis dels quals disposarà el molt honorable senyor Ernest Benach. Inclús després de jubilar-se, hom entén que hi ha qui es posa en política no solament per viure’n, sinó, sobretot, per viure’n excel.lentment bé. No us sembla? Espero que el govern novament escollit maldi per solventar-ho. Hem de conseguir el pacte pel finançament –ai, mare de Déu!-, però la regeneració política és urgentment i totalment inexcusable, des d’un criteri ètic i moral, i alhora des d’un de més imperiós que és l’estalvi.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"> Carles Móra Tuxans</span></div>Carles Mórahttp://www.blogger.com/profile/10340573241746705579noreply@blogger.com0